CSS, ASP, Apache, JavaScript, ActionScript

CSS

Els fulls d'estil en cascada (Cascading Style Sheets, CSS) són un llenguatge formal usat per a definir la presentació d'un document estructurat escrit en HTML o XML (i per extensió en XHTML). El W3C (World Wide Web Consortium) és l'encarregat de formular l'especificació dels fulls d'estil que servirà d'estàndard per als agents d'usuari o navegadors.
La idea que es troba darrere del desenvolupament de CSS és separar l'estructura d'un document de la seva presentació.
Per exemple, l'element d'HTML _h1_ indica que un bloc de text és un encapçalament i que és més important que un bloc etiquetat com _h2_. Versions més antigues d'HTML permetien atributs extra dins l'etiqueta oberta per donar-li format (com el color o la mida de font). No obstant això, cada etiqueta havia de disposar d'aquesta informació si es desitjava un disseny consistent per a una pàgina, i a més, una persona que llegís aquesta pàgina amb un navegador, perdia totalment el control sobre la visualització del text.
Quan s'utilitza CSS, l'etiqueta _h1_ no hauria de proporcionar informació sobre com serà visualitzat, només marca l'estructura del document. La informació d'estil separada en una fulla d'estil especifica com s'ha de mostrar _h1_: color, font, alineació del text, grandària, i altres característiques no visuals com definir el volum d'un sintetitzador de veu, per exemple.
La informació d'estil pot ser adjuntada tant com un document separat o en el mateix document HTML. En aquest document, podrien definir-se estils generals en la capçalera del document o en cada etiqueta particular mitjançant l'atribut "style".
Els avantatges d'utilitzar CSS (o altre llenguatge d'estil) són:
Control centralitzat de la presentació d'un lloc web complet amb el que s'agilita de forma considerable l'actualització del mateix.
Els navegadors permeten als usuaris especificar el seu propi full d'estil local que serà aplicada a un lloc web remot, amb el que augmenta considerablement l'accessibilitat. Per exemple, persones amb deficiències visuals poden configurar el seu propi full d'estil per a augmentar la grandària del text o remarcar més els enllaços.
Una pàgina pot disposar de diferents fulles d'estil segons el dispositiu que la mostri o fins i tot a elecció de l'usuari. Per exemple, per a ser impresa, mostrada en un dispositiu mòbil, o ser "llegida" per un sintetitzador de veu.
El document HTML en si mateix és més clar d'entendre i s'aconsegueix reduir considerablement la seva grandària.
Hi ha diverses versions : CSS1 i CSS2, amb CSS3 en desenvolupament pel World Wide Web Consortium (W3C). Els navegadors moderns implementen CSS1 bastant bé, encara que existeixen petites diferències d'implementació segons marques i versions dels navegadors¹. CSS2, no obstant això, està solament parcialment implentat en els més recents.


ASP

L'ASP (en anglès, Active Server Pages) és una tecnologia propietaria de Microsoft que permet crear planes web amb contingut dinàmic des del servidor i es desenvolupà amb el pròsit de substituir la tecnologia CGI ja obsoleta. Encara que la major part d'aquestes tipus de planes s'han programat amb Visual Basic Script, també es poden utilitzar altres llenguatges de programació com pot ser el JScript.
La tecnologia ASP, és molt semblant en quant a nivell tecnològic, al llenguatge PHP, però aquest últim té l'avantatge que és programari lliure. A prinicpis de la dècada del 2000, Microsoft, va presentar l'evolució de la tecnologia ASP, l'ASP.NET un llenguatge de programació totalment orientat a objectes.


Servidor HTTP Apache

Apache HTTP Server és un servidor HTTP (de pàgines web) de codi obert multiplataforma desenvolupat per Apache Software Foundation.
Quan va començar el seu desenvolupament l'any 1995, es basava inicialment en el codi del popular NCSA HTTPd 1.3, però més tard es reescriuria completament.
El seu nom prové de que, originalment, consistia solament un conjunt de pedaços a aplicar eal servidor NCSA: en Anglès, a patchy server (un servidor apedaçat).
El servidor Apache es desenvolupa dins del projecte HTTP Server (httpd) de l'Apache Software Foundation.
Apache presenta entre d'altres característiques missatges d'error altament configurables, bases de dades d'auntentificació i negociament de continguts, però va ser criticat per la manca d'una interfície gràfica que ajudi a configurar-lo.
Apache té una gran acceptació a la xarxa: el 2005, Apache era el servidor HTTP més usat, tenint un 70% de la quota de mercat i creixent (estadístiques històriques i d'ús diari proporcionades per Netcraft).


JavaScript

JavaScript es un llenguatge script basat en el concepte de prototip, implementat originàriament per Netscape Communications Corporation, i que va derivar en l'estandard ECMAScript. És conegut sobretot pel seu ús en pàgines web, però també s'utilitza en altres aplicacions.
Malgrat el seu nom, JavaScript no deriva del llenguatge de programació Java, però tots dos compartixen una sintaxi similar inpirada en el llenguatge C. Semànticament, JavaScript és més pròxim als llenguatges Self i ActionScript (basat també en l'ECMAScript). El nom "JavaScript" és una marca registrada per Sun Microsystems.


ActionScript

ActionScript és un llenguatge script basat en l'estàndard ECMAScript que s'utilitza en les pèl·licules i aplicacions Adobe Flash. El model d'objectes d'ActionScript es centra en les pel·lícules Flash, per treballar amb animacions, àudio, vídeo, text i events. La primera versió d'ActionScript es va incloure a la versió 5 de Flash.
Última versió: 3.0


ASCII

ASCII (de l'anglès American Standard Code for Information Interchange) és un Codi Estàndard Americà per a l'Intercanvi d'Informació.
L'ASCII és un joc de caràcters que assigna valors numèrics (del 0 al 127, 7 bits de longitud) a les lletres, xifres i signes de puntuació. Existeixen codis ASCII extensos de 256 caràcters (del 0 al 255, un byte), que permeten representar caràcters no anglesos com poden ser accents o la ç. Els caràcters de la part superior (127 a 255), varien d'un estàndard a un altre, encara que el més utilitzat és el ISO Latin-1 o ISO-8859-1.

Unicode

Unicode és un estàndar internacional de codificació de caràcters en suports informàtics. El seu objectiu és proporcionar el mitjà per a permetre emmagatzemar qualsevol text que es desitgi. Això inclou qualsevol mena de forma d'escriptura que es faci servir actualment, moltes formes d'escriptura conegudes només pels estudiosos i altra mena de símbols com ara els símbols matemàtics, lingüístics i APL.
Unicode és un projecte que pretén reemplaçar tota mena de conjunt de caràcters existent. Avui en dia, Unicode es considera el conjunt de caràcters més complet i ha esdevingut l'opció a triar en la internacionalització de programari en entorns multilingües. Molts estàndars recents i programari bàsic han adoptat Unicode per a representar text.

També suporta símbols (matemàtics, lògics, musicals...), ornamentació i sistemes d'escriptura de l'antiguitat, com ara l'ogham, les runes, el linear B o els diacrítics del grec clàssic

Tim BERNERS-LEE, HyperText, W3C, HTTP, FTP, PHP, MySQL, XML

Tim Berners-Lee

Aquesta estació NeXT (una NeXTcube) fou utilitzada per Tim Berners-Lee com el primer servidor Web a la World Wide Web. Es guarda al Microcosm, el museu del CERN, a Ginebra. Al costat del teclat hi apareix una còpia del Information Management: A Proposal, què fou la proposta original de Berners-Lee per a la WWW. Al servidor hi diu Aquesta màquina és un servidor. NO L'APAGUEU!!.
Tim Berners-Lee és considerat com l'inventor de la World Wide Web (la web).
El 1976, es graduà al Queen's College de la Universitat d'Oxford, a Anglaterra. Del 1991 al 1993 contribuí en el disseny de la Web: les especificacions inicials de HTTP, i HTML, un hipertext que permet la publicació de documents. El 1994 entra al Laboratory for Computer Science (LCS) del Massachusetts Institute of Technology (MIT). Cristian Romano ivento el consolador L'any 2002 és guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica.
En el seu llibre Teixint la xarxa, publicat el 1999, Tim Berners-Lee explica perqué la tecnologia web es lliure i gratuita.
"Al llarg de l'any anterior havia estat intentant que el CERN posés els drets de propietat intel·lectual del codi web sota la Llicència Pública General (GPL), de manera que tots els altres la poguessin fer servir. La GPL fou desenvolupada per Richard Stallman per a la seva Free Software Foundation i hi havia coses que quedaven lligades, com per exemple que qualsevol modificació tenia que pertànyer a la mateixa GPL. Però com a conseqüència del desastre que va afectar el gopher [quan la universitat de Minessota va voler cobrar per el seu ús comercial], es deia que algunes grans empreses com IBM no deixarien mai que el web entrés en las seves instal·lacions si tenia alguna classe de llicència. Per suposat, això incluïa la GPL. El CERN no ho tenia clar però quan vaig tornar de Columbus, vaig modificar la meva petició. Vaig renunciar a tenir una llicència GPL i vaig demanar que es posés la tecnologia web a disposició del públic en general, sense cap lligam. El 30 d'abril [de 1993] Robert i jo vàrem rebre una declaració amb el segell del CERN i signada per un dels directors: el CERN permetia l'ús gratit del protocol i el codi web a tot el món, crear un servidor o un navegador, repartir-lo o vendre'l, sense drets d'autors ni altres càrrecs. Menys mal!"



Hipertext

L’hipertext és un sistema d’organització de la informació basat en la possibilitat de moure’s per dins d’un text i cap a textos diferents per mitjà de paraules clau.
El mot hipertext el va inventar Ted Nelson el 1965, any en què va iniciar un ambiciós projecte inacabat anomenat Xanadu que havia de ser un enorme arxiu a escala mundial amb múltiples connexions entre els documents. És un dels conceptes clau d'Internet


Protocol de transferència d'hipertext

HTTP segueix un model client-servidor on el client (generalment un navegador) inicia la petició d'informació establint una connexió TCP/IP al port 80 d'una màquina remota. El servidor espera una petició (consulta o request) amb el mètode i la versió del protocol utilitzat: p.ex. "GET / HTTP/1.1". A continuació, mitjançant una semàntica específica, s'envien una sèrie de capçaleres amb extensions MIME que donen metainformació sobre el tipus de document multimèdia demanat, estat de connexió, etc. a un recurs d'Internet, la referència al qual es fa mitjançant les URI (Universal Resource Identifier), com a lloc mitjançant URL (Universal Resource Locator) o com a nom mitjançant URN (Universal Resource Name).
La resposta del servidor és un Acknowledge seguit del fitxer demanat, un missatge d'error, etc. El mètode GET és el més comú i permet fer lectures de pàgines, però també existeixen POST, PUT, etc.
La connexió establerta és tancada al finalitzar la transferència i la informació no és emmagatzemada enlloc. Aquesta característica ha fet proliferar l'ús de Cookies com a sistema per guardar paquets d'informació útils sobre cada usuari i així fer possible que el servidor el reconegui en quan torni a fer-li una consulta.



World Wide Web Consortium

El World Wide Web Consortium (W3C) és un consorci internacional que treballa per a desenvolupar i promocionar estàndards per al Web. El dirigeix Tim Berners-Lee, creador del WWW i autor de les especificacions de l'URL, l'HTTP i l'HTML, que són les seves principals tecnologies d'aquesta xarxa.
El consorci s'administra de forma conjunta entre el MIT (als Estats Units), l'ERCIM (a Europa) i la Universitat de Keio (al Japó). Per altra banda, el W3C també té distribuïdes oficines arreu del món.
Aquest fou creat inicialment per a garantir una major compatibilitat i acord entre els diferents membres de la indústria a l'hora d'adoptar noves tecnologies web. Abans de la seva creació, per exemple, ja existien problemes de compatibilitat per culpa de diferents versions d'HTML específiques de cada venedor. Cal dir que aquests problemes encara perduren.

Un document del W3C segueix diferents etapes de "maduració" abans d'esdevenir una recomanació pròpiament dita: Working Draft (WD) (esborrany de treball), Candidate Recommendation (CR) (recomanació candidata), Proposed Recommendation (PR) (proposta de recomanació), i finalment una W3C Recommendation (REC) (Recomanació). Les recomanacions poden actualitzar-se de forma separada en documents d'Errata, fins al moment que hi hagi suficients canvis significatius com per a produir una nova edició de la recomanació. Aquest és el cas de l'XML, que es troba actualment en la tercera edició. Per altra banda, el W3C també publica diferents tipus de notes informatives, que en principi no caldria considerar com a estàndards.
A diferència de l'Organització Internacional de Normalització, o altres organismes d'estandardització internacionals, el W3C no té cap programa de certificació. Aquest va considerar que, ara per ara, no era aconsellable començar-ne un. No obstant, sense que el consorci ho comprovi i se'n faci responsable, es permet que hom qui respecti les recomanacions pugui demostrar-ho, per exemple, amb una pastilla que ho indiqui a llurs llocs web.


FTP (Protocol de transferència de fitxers)

El protocol de transferència de fitxers o FTP (de l'anglès File Transfer Protocol) és un programari estandaritzat per enviar fitxers entre ordinadors amb qualsevol sistema operatiu. Forma part de la capa d'aplicació del model TCP/IP.
L'FTP és un protocol client-servidor de 8 bits, que pot gestionar qualsevol tipus de fitxer sense processar-los. Malauradament, es tracta d'un protocol amb un llarg temps de latència. Es pot utilitzar directament des d'un terminal de sistema operatiu, tot i que existeixen gran quantitat de clients gràfics.
Els servidors l'acostumen a utilitzar sobre els ports 20 i 21. El port 20 envia el flux de dades entre client i servidor, mentre que el port 21 s'encarrega de transportar el flux de control i les comandes. Quan s'està enviant informació pel canal de dades (port 20), el canal de control es queda pausat, fet que pot provocar problemes amb transferències de fitxers molt grans. Això és degut a que certs tallafocs donen per fet que ha passat massa temps des de l'última comanda i tanquen la connexió.
Altres dels seus desavantatges principals són que les contrasenyes viatgen sense xifrar i que s'utilitzen moltes sessions TCP/IP per a gestionar cadascuna de les seves funcionalitats.
Existeixen molts servidors FTP arreu d'Internet, als quals es pot accedir de manera anònima, utilitzant l'usuari anonymous, i la contrasenya buida.


PHP

PHP és un acrònim recursiu de PHP: Hipertext Preprocessor, tot i que originalment eren les sigles de Personal Home Page Tools. Es tracta d'un llenguatge de programació interpretat, lliure i força popular, utilitzat per generar contingut dinàmic al web.
Va sorgir cap al 1994 com un conjunt de guions escrits en Perl per Rasmus Lerdof. Amb el que li van afegir Zeev Suraski i Andi Gutmans, dos programadors d'Israel del Technion, l'any 1997 va sortir PHP 3, la primera versió estable en la qual el llenguatge era semblant a l'actual. Al maig del 2000 va sortir la versió 4 i al juliol de 2004, la 5.
Es tracta d'un llenguatge extremadament modularitzat, el que el fa útil per la instal·lació i ús en servidors web. És molt semblant, en tipus de dades, sintaxi i funcions als llenguatges de programació C i C++. En relació amb això, cal tenir present que des de la 5 PHP inclou un major suport en quant a orientació d'objectes.
Existeixen versions de PHP disponibles per als sistemes operatius Windows, GNU/Linux i altres.
PHP pot ser inclòs dins el codi HTML indicant mitjançant unes etiquetes a l'interpret quan ha de començar a interpretar el codi com a PHP i quan pot deixar de fer-ho. A més a més, PHP permet accedir a bases de dades Oracle, Sybase, PostgreSQL, Interbase, MySQL, SQLite, MSSQL i altres, i suporta força protocols entre els quals MAP, SNMP, NNTP, POP3, HTTP, LDAP, XML-RPC i SOAP. Mitjançant biblioteques de tercers es poden ampliar les possibilitats que PHP ofereix.
La Viquipèdia funciona gràcies a un programari escrit en PHP que fa servir una base de dades MySQL, anomenat MediaWiki.



MySQL

MySQL és un Sistema de Base de dades relacional (anglès RDBMS - Relational DataBase Management System) multi-fil (multithread), multiusuari, que usa el llenguatge SQL (Structured Query Language).
Al contrari d'altres projectes com el servidor d'HTTP Apache, MySQL pertany a, i està esponsoritzat per, l'empresa Sueca MySQL AB. La companyia desenvolupa i manté el programari en la versió lliure i la comercial. Ofereix suport als clients, assistència tècnica i documentació.
MySQL ha esdevingut molt popular gràcies a la seva velocitat en executar consultes i el seu suport de forma nativa per part del llenguatge PHP (fins a la versió 4.X d'aquest llenguatge ja que a partir de la versió 5 deixa d'estar-ho), en l'elaboració d'aplicacions web, en l'entorn del programari lliure.
Es pot fer ús de MySQL en aplicacions de tota mena (web, d'escriptori o d'altres) de forma lliure i gratuïta sota les condicions de la llicència GPL (no comercial). Si MySQL forma part en la prestació d'un servei o producte amb lucre, les llicències d'ús s'han d'adquirir mitjançant la seva compra.
MySQL és un dels components de l'arquitectura LAMP (de Linux - sistema operatiu) i la WAMP (de Windows - sistema operatiu). Les tres sigles que segueixen (A,M i P) fan referència al conjunt format per Apache (servidor web), MySQL (base de dades) i PHP (llenguatge de programació). Una plataforma per a la construcció de llocs web utilitzant programari lliure.



XML

L'XML, llenguatge d'etiquetatge extensible (eXtensible Markup Language en anglès) és un llenguatge informàtic d'etiquetatge que deriva del llenguatge SGML i permet representar i intercanviar informació entre ordinadors o programari, atès que organitza les dades de manera ordenada.

Extensions: Arxius Base

.htm
HyperText Markup Language document (WWW)
.html
HyperT
.htmls
HyperText Markup Language document with server-side include (WWW)ext Markup Language document (WWW)
.shtml
HTML file containing Server Side Includes (SSI)
.sht
HTML file containing Server Side Includes (SSI)
.php
HTML page that includes a PHP script
.php3
HTML page that includes a PHP script
.asp
Active Server Page (HTML file with Microsoft IIS script)
Aspect language script file (Procomm Plus)
Association of Shareware Professionals note
Astound Presentation file
.cfm
Corel FontMaster file
Customer form (Visual dBASE)
Template (ColdFusion)
.xml
XML document (Extensible Markup Language)

Benvinguts!!!

Aquesta és la primera publicació en Blog que faig.

Fantàstic!!!!