Tim BERNERS-LEE, HyperText, W3C, HTTP, FTP, PHP, MySQL, XML

Tim Berners-Lee

Aquesta estació NeXT (una NeXTcube) fou utilitzada per Tim Berners-Lee com el primer servidor Web a la World Wide Web. Es guarda al Microcosm, el museu del CERN, a Ginebra. Al costat del teclat hi apareix una còpia del Information Management: A Proposal, què fou la proposta original de Berners-Lee per a la WWW. Al servidor hi diu Aquesta màquina és un servidor. NO L'APAGUEU!!.
Tim Berners-Lee és considerat com l'inventor de la World Wide Web (la web).
El 1976, es graduà al Queen's College de la Universitat d'Oxford, a Anglaterra. Del 1991 al 1993 contribuí en el disseny de la Web: les especificacions inicials de HTTP, i HTML, un hipertext que permet la publicació de documents. El 1994 entra al Laboratory for Computer Science (LCS) del Massachusetts Institute of Technology (MIT). Cristian Romano ivento el consolador L'any 2002 és guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica.
En el seu llibre Teixint la xarxa, publicat el 1999, Tim Berners-Lee explica perqué la tecnologia web es lliure i gratuita.
"Al llarg de l'any anterior havia estat intentant que el CERN posés els drets de propietat intel·lectual del codi web sota la Llicència Pública General (GPL), de manera que tots els altres la poguessin fer servir. La GPL fou desenvolupada per Richard Stallman per a la seva Free Software Foundation i hi havia coses que quedaven lligades, com per exemple que qualsevol modificació tenia que pertànyer a la mateixa GPL. Però com a conseqüència del desastre que va afectar el gopher [quan la universitat de Minessota va voler cobrar per el seu ús comercial], es deia que algunes grans empreses com IBM no deixarien mai que el web entrés en las seves instal·lacions si tenia alguna classe de llicència. Per suposat, això incluïa la GPL. El CERN no ho tenia clar però quan vaig tornar de Columbus, vaig modificar la meva petició. Vaig renunciar a tenir una llicència GPL i vaig demanar que es posés la tecnologia web a disposició del públic en general, sense cap lligam. El 30 d'abril [de 1993] Robert i jo vàrem rebre una declaració amb el segell del CERN i signada per un dels directors: el CERN permetia l'ús gratit del protocol i el codi web a tot el món, crear un servidor o un navegador, repartir-lo o vendre'l, sense drets d'autors ni altres càrrecs. Menys mal!"



Hipertext

L’hipertext és un sistema d’organització de la informació basat en la possibilitat de moure’s per dins d’un text i cap a textos diferents per mitjà de paraules clau.
El mot hipertext el va inventar Ted Nelson el 1965, any en què va iniciar un ambiciós projecte inacabat anomenat Xanadu que havia de ser un enorme arxiu a escala mundial amb múltiples connexions entre els documents. És un dels conceptes clau d'Internet


Protocol de transferència d'hipertext

HTTP segueix un model client-servidor on el client (generalment un navegador) inicia la petició d'informació establint una connexió TCP/IP al port 80 d'una màquina remota. El servidor espera una petició (consulta o request) amb el mètode i la versió del protocol utilitzat: p.ex. "GET / HTTP/1.1". A continuació, mitjançant una semàntica específica, s'envien una sèrie de capçaleres amb extensions MIME que donen metainformació sobre el tipus de document multimèdia demanat, estat de connexió, etc. a un recurs d'Internet, la referència al qual es fa mitjançant les URI (Universal Resource Identifier), com a lloc mitjançant URL (Universal Resource Locator) o com a nom mitjançant URN (Universal Resource Name).
La resposta del servidor és un Acknowledge seguit del fitxer demanat, un missatge d'error, etc. El mètode GET és el més comú i permet fer lectures de pàgines, però també existeixen POST, PUT, etc.
La connexió establerta és tancada al finalitzar la transferència i la informació no és emmagatzemada enlloc. Aquesta característica ha fet proliferar l'ús de Cookies com a sistema per guardar paquets d'informació útils sobre cada usuari i així fer possible que el servidor el reconegui en quan torni a fer-li una consulta.



World Wide Web Consortium

El World Wide Web Consortium (W3C) és un consorci internacional que treballa per a desenvolupar i promocionar estàndards per al Web. El dirigeix Tim Berners-Lee, creador del WWW i autor de les especificacions de l'URL, l'HTTP i l'HTML, que són les seves principals tecnologies d'aquesta xarxa.
El consorci s'administra de forma conjunta entre el MIT (als Estats Units), l'ERCIM (a Europa) i la Universitat de Keio (al Japó). Per altra banda, el W3C també té distribuïdes oficines arreu del món.
Aquest fou creat inicialment per a garantir una major compatibilitat i acord entre els diferents membres de la indústria a l'hora d'adoptar noves tecnologies web. Abans de la seva creació, per exemple, ja existien problemes de compatibilitat per culpa de diferents versions d'HTML específiques de cada venedor. Cal dir que aquests problemes encara perduren.

Un document del W3C segueix diferents etapes de "maduració" abans d'esdevenir una recomanació pròpiament dita: Working Draft (WD) (esborrany de treball), Candidate Recommendation (CR) (recomanació candidata), Proposed Recommendation (PR) (proposta de recomanació), i finalment una W3C Recommendation (REC) (Recomanació). Les recomanacions poden actualitzar-se de forma separada en documents d'Errata, fins al moment que hi hagi suficients canvis significatius com per a produir una nova edició de la recomanació. Aquest és el cas de l'XML, que es troba actualment en la tercera edició. Per altra banda, el W3C també publica diferents tipus de notes informatives, que en principi no caldria considerar com a estàndards.
A diferència de l'Organització Internacional de Normalització, o altres organismes d'estandardització internacionals, el W3C no té cap programa de certificació. Aquest va considerar que, ara per ara, no era aconsellable començar-ne un. No obstant, sense que el consorci ho comprovi i se'n faci responsable, es permet que hom qui respecti les recomanacions pugui demostrar-ho, per exemple, amb una pastilla que ho indiqui a llurs llocs web.


FTP (Protocol de transferència de fitxers)

El protocol de transferència de fitxers o FTP (de l'anglès File Transfer Protocol) és un programari estandaritzat per enviar fitxers entre ordinadors amb qualsevol sistema operatiu. Forma part de la capa d'aplicació del model TCP/IP.
L'FTP és un protocol client-servidor de 8 bits, que pot gestionar qualsevol tipus de fitxer sense processar-los. Malauradament, es tracta d'un protocol amb un llarg temps de latència. Es pot utilitzar directament des d'un terminal de sistema operatiu, tot i que existeixen gran quantitat de clients gràfics.
Els servidors l'acostumen a utilitzar sobre els ports 20 i 21. El port 20 envia el flux de dades entre client i servidor, mentre que el port 21 s'encarrega de transportar el flux de control i les comandes. Quan s'està enviant informació pel canal de dades (port 20), el canal de control es queda pausat, fet que pot provocar problemes amb transferències de fitxers molt grans. Això és degut a que certs tallafocs donen per fet que ha passat massa temps des de l'última comanda i tanquen la connexió.
Altres dels seus desavantatges principals són que les contrasenyes viatgen sense xifrar i que s'utilitzen moltes sessions TCP/IP per a gestionar cadascuna de les seves funcionalitats.
Existeixen molts servidors FTP arreu d'Internet, als quals es pot accedir de manera anònima, utilitzant l'usuari anonymous, i la contrasenya buida.


PHP

PHP és un acrònim recursiu de PHP: Hipertext Preprocessor, tot i que originalment eren les sigles de Personal Home Page Tools. Es tracta d'un llenguatge de programació interpretat, lliure i força popular, utilitzat per generar contingut dinàmic al web.
Va sorgir cap al 1994 com un conjunt de guions escrits en Perl per Rasmus Lerdof. Amb el que li van afegir Zeev Suraski i Andi Gutmans, dos programadors d'Israel del Technion, l'any 1997 va sortir PHP 3, la primera versió estable en la qual el llenguatge era semblant a l'actual. Al maig del 2000 va sortir la versió 4 i al juliol de 2004, la 5.
Es tracta d'un llenguatge extremadament modularitzat, el que el fa útil per la instal·lació i ús en servidors web. És molt semblant, en tipus de dades, sintaxi i funcions als llenguatges de programació C i C++. En relació amb això, cal tenir present que des de la 5 PHP inclou un major suport en quant a orientació d'objectes.
Existeixen versions de PHP disponibles per als sistemes operatius Windows, GNU/Linux i altres.
PHP pot ser inclòs dins el codi HTML indicant mitjançant unes etiquetes a l'interpret quan ha de començar a interpretar el codi com a PHP i quan pot deixar de fer-ho. A més a més, PHP permet accedir a bases de dades Oracle, Sybase, PostgreSQL, Interbase, MySQL, SQLite, MSSQL i altres, i suporta força protocols entre els quals MAP, SNMP, NNTP, POP3, HTTP, LDAP, XML-RPC i SOAP. Mitjançant biblioteques de tercers es poden ampliar les possibilitats que PHP ofereix.
La Viquipèdia funciona gràcies a un programari escrit en PHP que fa servir una base de dades MySQL, anomenat MediaWiki.



MySQL

MySQL és un Sistema de Base de dades relacional (anglès RDBMS - Relational DataBase Management System) multi-fil (multithread), multiusuari, que usa el llenguatge SQL (Structured Query Language).
Al contrari d'altres projectes com el servidor d'HTTP Apache, MySQL pertany a, i està esponsoritzat per, l'empresa Sueca MySQL AB. La companyia desenvolupa i manté el programari en la versió lliure i la comercial. Ofereix suport als clients, assistència tècnica i documentació.
MySQL ha esdevingut molt popular gràcies a la seva velocitat en executar consultes i el seu suport de forma nativa per part del llenguatge PHP (fins a la versió 4.X d'aquest llenguatge ja que a partir de la versió 5 deixa d'estar-ho), en l'elaboració d'aplicacions web, en l'entorn del programari lliure.
Es pot fer ús de MySQL en aplicacions de tota mena (web, d'escriptori o d'altres) de forma lliure i gratuïta sota les condicions de la llicència GPL (no comercial). Si MySQL forma part en la prestació d'un servei o producte amb lucre, les llicències d'ús s'han d'adquirir mitjançant la seva compra.
MySQL és un dels components de l'arquitectura LAMP (de Linux - sistema operatiu) i la WAMP (de Windows - sistema operatiu). Les tres sigles que segueixen (A,M i P) fan referència al conjunt format per Apache (servidor web), MySQL (base de dades) i PHP (llenguatge de programació). Una plataforma per a la construcció de llocs web utilitzant programari lliure.



XML

L'XML, llenguatge d'etiquetatge extensible (eXtensible Markup Language en anglès) és un llenguatge informàtic d'etiquetatge que deriva del llenguatge SGML i permet representar i intercanviar informació entre ordinadors o programari, atès que organitza les dades de manera ordenada.